Dia: 21 de març de 2016

Maria Puigdemasa_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

La rutina sempre és la mateixa. Al vespre, quan tothom ja no pensa que hi pugui existir res màgic, és quan jo visc l’aventura més esperada del dia. Obro delicadament la porta, entro sigil·losament i em trobo a l’indret que vaig deixar enrere ahir, més o menys a la mateixa hora. Aquesta nit la Dana i jo estem vivint un moment molt important, hem d’anar a la recerca de la banya de l’unicorn, estem preparades per qualsevol imprevist ja que la Vall del Llops està maleïda. De sobte, em criden, és la meva germana. Sento que aquest retrobament ha estat molt fugaç, demà espero trobar el nostre objectiu. Tanco el llibre i em poso a dormir.

Alba Coto_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Vaig caure, no aconseguia aixecar-me. No vaig perdre la calma. Em van venir al cap imatges semblants d’una altra època de la meva vida. Imatges distorsionades, difuminades pel pas del temps. Ja de ben petita era temerària, però aquesta caiguda no havia estat una caiguda provocada, fruit de la voluntat.
Necessitava que algú m’ajudes, que m’ajudés a recordar, a aixecar-me. Tenia un buit en el record, i per molt que ho intentés no aconseguia reomplir-lo.