Mes: març de 2016

Carla Cobos_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Mario. Mario és el seu nom. Mario és el nom que vull sentir sempre. Vull que sigui el nom que, al sentir-lo, em tregui un somriure. I no només un somriure pels bonics records viscuts amb aquesta persona sinó, un somriure per tot el que hem viscut i vivim dia a dia. Set, onze, vint-i-cinc, tres, quatre, tres mil… aquests són els nostres números. Els cinc primers números són el nostre passat, els millors moments viscuts amb ell, els millors somriures, els grans moments que explicaré als nostres fills, als nostres néts… Ell és l’home que totes volen. Tot i que potser en conec més, per molt que ho intentin, ningú el podrà superar mai.

Clàudia Pubill_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Quants de vosaltres voleu conèixer una persona famosa i quantes vegades us han dit que era impossible perquè vivia molt lluny del vostre país? Per exemple, vius a Europa i vols conèixer un famós que viu als Estats Units o potser,viu al mateix país que tu, però la gent et diu que serà impossible perquè un famós no et farà mai cas. Però, per què et rendeixes? Si tota la gent fes el mateix, ningú seria famós. La vida es viu només una vegada i hem d’aprofitar-la, res és impossible. Intenta-ho i, si no ho aconsegueixes, almenys tindràs el record d’haver-ho fet.

Yannick Espuga_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Nova York, novembre del 2012, fa molt fred. Fa dos anys que estic assegut al terra, a la Cinquena. Fa un parell d’hores que un nen d’uns onze anys s’ha instal·lat prop meu. Va amb una samar­reta bruta i uns texans vells. Subjecta un tros de cartró on hi diu: “Tinc molt fred! ajudeu-me sisplau!” Cada minut passa una trentena de persones i ni s’immuten. Al cap d’una estona treu una bossa de la seva butxaca i s’hi endinsa. M’apropo a ell. No pot parlar pel fred que té. Em trec els meus guants i la meva jaqueta i li dono. També li ofereixo nou dòlars. No tinc res més. El nen em diu: “A vegades les millors persones viuen al carrer”…

Dina el Boutaybi_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Sentir l’aire fresc, gaudir dels paisatges i volar… Una sensació meravellosa, única i perfecta. Us faré una pregunta, podem utilitzar una cosa que està dins una motxilla tancada? No, oi? Bé, doncs ara intenteu sortir vius d’una caiguda lliure. Com he dit abans la sensació de volar és meravellosa.
Imagineu-vos la caiguda, us esteu apropant a l’asfalt i quan el vostre braç el toca, tot el vostre cos el segueix. A l’instant del xoc, el cos explota en mil pedaços… No és gens agradable, oi? Doncs ara poseu-vos dins la pell del vostre familiar. El món s’acaba si el vostre germà, el pare o la mare moren, no els seguiu.

Joao Pedro Lopes_3r C INSTITUT ESPANYOL

Quan em van dir que em compraven una mascota, em vaig posar molt content però no sabia quina escollir. Potser un peix, però mengen molt; un gos, però no tindria prou espai i a més fan molt soroll. El meu pare em va demanar si volia un gat de dos mesos que li havia regalat un client seu. Jo li vaig dir que com que ja li havien donat el gat, em quedaria amb el gat. A més, són molt tranquils i molt silenciosos. Em va demanar què volia fer amb els diners i jo li vaig respondre que compraríem coses per al gatet. Ja ha passat un any des que tinc aquest gat. El seu nom és Rofu. És blanc i negre, s’ha fet molt gran i no para de córrer.

Christian Batista _3r C INSTITUT ESPANYOL

Vaig sortir de l’institut. Era divendres, però vaig decidir quedar-me a casa perquè estava cansat. Em vaig adormir, quan va sonar el telèfon. El vaig agafar i una veu de noia, que no vaig reconèixer, em va demanar si em venia de gust quedar. Li vaig respondre que sí encuriosit. Em va donar el seu número de telèfon perquè la truqués quan hagués arribat al lloc on havíem quedat. Quan ens vam trobar, vaig sentir papallones a l’estómac. Era ella. Anava molt maca i em somreia. El dia 19 d’octubre jo li havia fet un petó. Ella s’havia posat vermella, però no em va dir res. Ara em demanava per sortir. I jo li vaig agafar la mà ben fort.

Eric Fernández_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Desconnexió. És el que sents quan fas el primer pas; quan deixes enrere els crits del públic i dels companys. Durant unes mil·lèsimes de segon només sents el teu cor que batega nerviós a causa del temor i l’adrenalina d’haver arribat tan lluny. Esperes el moment que l’àrbitre donarà pas al combat i us farà entrar a tu i al teu adversari. Llavors arribes al centre del tatami i cara a cara us mireu intensament sense saber qui serà el vencedor. Comença el combat i els dos doneu una volta completa. Us disposeu a fer caure l’altre amb qualsevol tècnica, però de cop i volta els nervis s’apoderen del cos, prenent-ne el control…

Cristina Pantebre _3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Em fa feliç, m’alegra saber que deixa altres noies de banda i em mira a mi. M’agrada que m’enviï missatges bonics sense que m’ho esperi; els nervis que em recorren de cap a peus quan el veig; missatges bonics, aquell somriure inevitable que em surt als llavis quan parlen d’ell, aquelles abraçades tendres que només ell sap com fer-les. M’agrada pensar i fer plans per als dos, encara que siguin amb molta antelació, quan es posa gelós si li dic que algú prova de lligar amb mi. M’encanta saber que, quan ens enfadem, només durarà una estona i després m’envia un “hola”, un simple “hola” que em fa la noia més feliç i afortunada del món.

Andrea Valente_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
La meva neboda es diu Elisabeth i la setmana que ve farà 11 anys. Vull regalar-li un viatge que mai ha vist en tota la seva vida. Els seus pares li ho consenten i li ho donen tot, fins i tot amb les dificultats que tenen els pares. El que jo vull és que l’Elisabeth s’adoni que els pares tenen moltes dificultats i ella no pot ser tan capriciosa i demanar tot el que vol. Anirem a l’Unicef i passarà alguna cosa espectacular!

Marc Moliné_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
La història comença a casa meva, a les set i trenta-vuit del matí. En una habitació, la qual té un nen mirant per la finestra, la qual té vistes al pic del Casamanya, el qual té un ramat de vaques pasturant, el qual té tres vaques negres i trenta-quatre de blanques, de les quals vint-i-nou tenen vedells. I aquella habitació també té una tauleta de nit, la qual té un despertador a sobre, el qual marca que són les set i trenta-nou del matí. Ui, que tard, me’n vaig a esmorzar.

Ion Rodríguez_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMíLIA

Eren les dotze de la nit. Hi havia boira espessa, se sentien els udols dels llops. Estava estirat al llit, tenia fred i mirava cap a la finestra. De sobte, vaig veure una silueta ben definida a través de la cortina blanca. Amb por, vaig agafar un ganivet de la cuina i vaig apropar-m’hi. Em vaig posar a un costat i vaig apartar la cortina silenciosament per veure l’estranya criatura. Quan vaig veure aquella bèstia em vaig espantar més del que estava. Em mirava amb uns ulls vermells del color de la sang. De cop va obrir la finestra i va entrar. Quan era a l’habitació, sense fer soroll m’hi vaig apropar i li vaig clavar el ganivet.

Edgar Buchaca_3r ESOS COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Estic al llit. Estic tranquil. Sé que en qualsevol moment vindràs a visitar-me, però ara no tinc por. No ha estat sempre així. Fa uns mesos, quan vaig saber que la teva visita s’apropava cada dia més, vaig témer la teva presència. A mesura que han anat passant els dies, he tingut temps de reflexionar-hi i ara sé que tu no ets el final sinó que ets una continuació. Estic preparat per fer el llarg viatge amb tu. Perquè sé que tots nosaltres hem de passar per la teva visita. Així que, aquí t’espero; vine quan vulguis, mort. Ja n’estic fart de la teva germana, la vida. Perquè tal com m’ha deixat, et prefereixo a tu, la germana mort.

Pedro Madeira_3r D EA SEGONA ENSEN. STA. COLMOMA

Em desperto tots els dies a les set, em dutxo i despré́s em vesteixo.
Despré́s de vestir-me menjo alguna cosa i vaig a treballar de vuit a una.
A la una vaig a casa a dinar i despré́s de menjar em poso a l’ordinador a mirar coses. Abans d’anar a treballar descanso una mica al sofà̀. A les tres de la tarda torno a la feina.
Estic treballant al taller fins a les set de la tarda. Despré́s vaig amb els amics a prendre alguna cosa.
Cap a les vuit de la nit vaig a casa. Sopo. A les nou de la nit miro la tele i cap a les onze em poso a dormir.

Anna Pujol_3r D EA SEGONA ENSEN. ST. COLOMA

L’August é́s un personatge molt característic, un personatge que no podràs oblidar mai.
És un nen normal i corrent, l’únic defecte que té́ és que no té́ una cara molt agradable. L’August ha patit operacions des dels 3 anys, i això̀ ha contribuït que els seus estudis es realitzessin a casa seva amb la seva mare.
Ara per ara, l’August té́ 9 anys, i explica tot el que viu a l’escola, la vergonya quan ha de sortir de casa i que tothom et miri, rigui i comenti.
Li passen moltes aventures al llarg del curs al col·legi, hi ha nens que intenten posar en ridícul l’Augie, però̀ ell al llarg del temps madura i ho supera. És el que fa aquesta novel·la.

Emma Milà_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

Passen els dies, de sobte recordo aquell moment on tot va començar. Era un dia gris com tots els que m’esperen. Em paro a pensar sense saber on aniré… Què faig aquí? On sóc? No ho aguanto més… M’obliguen a menjar, a riure, a canviar el meu jo. No intenten posar-se al meu lloc, sé que estic malalta, però em fa fàstic el menjar. Cada vegada percebo la mirada de la gent com més cruel! Pensen que estic massa grassa per l’edat que tinc. Me’n vull anar d’aquest món! Estic sola en aquesta habitació, sense amics, pensant sempre en coses negatives, ja no sé què fer! Ho sento pares, no sé quan ni com me’n sortiré. Us estimo!

Bryan Pubill_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

La teva llum em va deixar perplex i vaig caure en la teva màgia. La teva flama mai s’apaga, ets com una llum d’eterna joventut, la d’una guitarra de blues. La mirada de nen petit als ulls de Michael Jackson, l’harmònica que s’amaga a les mans de Stevie Wonder, la calma que inspira Bob Dylan, la veu de Diana Crall, l’originalitat i els passos de ball de Freddy Mercury…
Vas ser meva i solament meva en les meves nits de misèria. Tu compons la banda sonora de les meves penes i victòries, tu evites que tanta quantitat d’odi s’apoderi de mi, tu em fas vibrar en tot moment.
Definitivament la llengua que els Déus parlen és la música.