Marc Ossó_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
Veig una casa, un arbre i una munta-nya. M’estic allunyant de les coses, sense moure’m. Sento la sensació de soledat dins meu. És una sensació molt estranya. Tinc la vista borrosa com una fotografia que no ha estat enfocada correctament. No puc aixecar-me, em fa mal el pit. El meu cos i la terra humida i freda ja no es distingeixen. Sento que la vida marxa com algú que se’n va en tren. La meva ànima se’n va. Observo lentament la meva pobra i maleïda vida davant dels ulls. Els ulls se’m tanquen discretament sense que me n’adoni. Ja començo a veure el llarg passadís cap a la llum. No sé si cauré a l’infern o al paradís…