La vida dóna cops…

Paola Centelles_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan un és petit creu que el món està ple de fades o superherois, però a mesura que creixem, un s’adona que el món no és un llit de roses. I et comences a preguntar coses que mai t’havien passat pel cap i que realment ara necessites preguntar. Perquè tothom s’estima els que fan les nostres vides més fàcils, i ningú desitja que un estigui afectat per cap malaltia. Perquè quan ho saps, penses que no has aprofitat prou el temps amb la persona que t’estimes, que no li has dit prou vegades “t’estimo”. I és quan realment t’adones que fins i tot les coses més inesperades passen a la teva vora, i destrueixen part de tu.
T’estimo tieta.

Un món sense gràcies

Alexandra Heyraud_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX

El món és ple de sorpreses, com la pèrdua d’una persona estimada. Tots vosaltres penseu probablement en algú. La pitjor cosa, és el fet de no poder fer res, et sents impotent. La cara de la persona que t’ho anuncia ja ho diu tot, sense saber com aconseguir unes poques paraules que ens poden trencar. Amb les llàgrimes als ulls, encara no ens acabem de creure el que ens acaben de dir. Però, per desgràcia, és només la veritat que cal afrontar. Així és la vida. Vols un últim adéu i una última abraçada, però això no és possible. Voler gaudir d’uns moments més, amb ells. I malauradament penses que a nosaltres un dia també ens arribarà.