Patricia Sucarrat_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
La mare plora, el pare també, el germà petit no ho entén i la germana gran crida. Miro per la finestra, la vida em somriu però també la mort. Miro per la finestra per no veure el panorama dins l’habitació. Tanta tristesa per a tanta poca cosa! Per què tantes llàgrimes? Per què jo no estic igual? Per què no ploro? Per què no ho entenc? No els vull veure així! Si els pogués ajudar ho faria, però no sé com ajudar-los! M’agradaria dir-los que no passa res, que han de refer les seves vides… M’agradaria que les llàgrimes cessessin…
Per què ploren? Per mi? Si no sóc ningú! Miro al llit on està el meu cos, inert, sense vida…