Mes: abril de 2016

Alejandro Couceiro_3r B COl·LEGI SANT ERMENGOL
Al segle XXIII la humanitat disposa de la tecnologia adient per poder gaudir de viatges interestel·lars entre el Gran Sol Central de l’Univers i la resta de mons interdimensionals. En aquests moments la raça humana s’ha erigit com a una única nació que colonitza planetes pertanyents a civilitzacions poc avançades, tot portant un missatge de pau i germanor. Però el 19 d’agost, el planeta AP:dol-13 pateix una rebel·lió alienígena de difícil contenció. El govern interestel·lar envia Raimon lo boig i el capità Perico a aturar les revoltes indígenes.

Joan Borràs_3r B COl·LEGI SANT ERMENGOL
Els somnis poden ser bons, però quan són dolents ja pots ser valent! Somiar és bo; és la vàlvula que ens permet equilibrar-nos a la nit, després d’haver viscut un dia ple d’experiències, bones i no tan bones, i així ho són també els somnis i els malsons. Per què titllar de bo o dolent un somni? Potser ens ajuden a suportar una realitat que no ens agrada, i el suposat malson ens garanteix una estabilitat emocional, tan necessària en els temps que corren. Una vegada vaig somiar que volava, que creuava mars i oceans i, m’alçava lliure amb el vent com un estel. Si forma part de la meva realitat, què deuria viure en aquells moments per tenir aquest somni?

Nor El Badaoui_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

La gent d’avui en dia no és la gent que algun dia has pogut pensar que estaria al teu costat. Sempre discriminen, insulten, peguen, marginen… Tot per ser d’un color de pell diferent, si ets prim o gras, alt o baixet. Així és la gent d’ara, bé la gent i els nens d’ara. Tot perquè no han rebut una bona educació dels pares… Sí, la generació d’ara és així. Espero que això s’arregli amb el temps i no empitjori… Perquè veig el futur dels nostres fills i néts, el veig molt negre per a ells. Jo, de gran, faré el màxim de mi perquè els meus fills no siguin com els altres, que a l’escola siguin els més educats i que treguin les millors notes.

Nahiara Cofian_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Si entenguéssiu que ser adolescent no només és treure bones notes i ser feliç… Que patim molt més del que sembla, que intentem fer-nos els forts, però que per dintre estem destrossats. Que no tot és tan fàcil. Que tenim més problemes dels que la gent es pensa… Descobrim moments en què ens sentim sols, en què pensem que no hi ha ningú per ajudar-nos. Aquells instants en els quals ningú ens entén, i sembla que el món està en la nostra contra. Pares, sabem que ens estimeu, i que esteu orgullosos de nosaltres, però a vegades necessitem que ens ho demostreu, que en comptes de cridar-nos ens abraceu. Tampoc és fàcil per a nosaltres…

Ruben la Silva _3r B EA 2N ENSENYANÇA STA. COLOMA

El llibre de Wonder em fa pensar sobre la sort que tenim, tenint el que tenim, ja que per desgràcia l’Auggie ha nascut amb un problema el qual li canvia completament la vida, ja que per això no té tants amics i sempre està allunyat dels altres. En canvi, jo, per sort no he nascut així i ja en puc estar ben agraït, ja que gràcies a això avui en dia tinc el que tinc, per això, a mi em sembla que el llibre de Wonder és un bon exemple per mentalitzar la gent que no valora allò que té i per això recomano que tota aquesta gent hauria de llegir el llibre i adonar-se de allò que té.

Èric Hurtado_3r B EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

La deformació a l’adolescència és molt dura perquè els adolescents et jutgen molt pel físic. Els nens d’avui en dia que neixen deformats ho solen passar molt malament depenent de l’escola a la qual vagin, les persones que els toquin a classe i les males companyies. Per culpa de les opinions de mal gust a l’escola molts nens tenen por d’anar-hi. I per aquest motiu hi ha nens adolescents que es maltracten a si mateixos. I tot per culpa de les opinions dels companys de l’escola de mal gust. I per això mateix els nens deformes ho passen pitjor a l’escola.

Paola Centelles_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan un és petit creu que el món està ple de fades o superherois, però a mesura que creixem, un s’adona que el món no és un llit de roses. I et comences a preguntar coses que mai t’havien passat pel cap i que realment ara necessites preguntar. Perquè tothom s’estima els que fan les nostres vides més fàcils, i ningú desitja que un estigui afectat per cap malaltia. Perquè quan ho saps, penses que no has aprofitat prou el temps amb la persona que t’estimes, que no li has dit prou vegades “t’estimo”. I és quan realment t’adones que fins i tot les coses més inesperades passen a la teva vora, i destrueixen part de tu.
T’estimo tieta.

Alexandra Heyraud_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX

El món és ple de sorpreses, com la pèrdua d’una persona estimada. Tots vosaltres penseu probablement en algú. La pitjor cosa, és el fet de no poder fer res, et sents impotent. La cara de la persona que t’ho anuncia ja ho diu tot, sense saber com aconseguir unes poques paraules que ens poden trencar. Amb les llàgrimes als ulls, encara no ens acabem de creure el que ens acaben de dir. Però, per desgràcia, és només la veritat que cal afrontar. Així és la vida. Vols un últim adéu i una última abraçada, però això no és possible. Voler gaudir d’uns moments més, amb ells. I malauradament penses que a nosaltres un dia també ens arribarà.

Julia Martin _3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

L’altre dia va caure. Va caure per la finestra. Va morir. Tots els seus amics ho van veure. Només sabien que va anar a mirar els minotaures que hi havia a la plaça de sota, va caure i va morir. Un amic va arribar a casa i va reflexionar. Era el karma. Aquest nen que va caure, cada dia li feia la vida impossible al seu “amic”. Ell n’estava fart. El dia que va morir va ser un dia feliç per a ell, però va sentir com si fos el karma que li hagués tornat i el seu amic es va sentir culpable. L’amic es va suïcidar. En realitat s’estimaven molt i les seves ànimes es van retrobar i van seguir sempre juntes.

Marta Mandicó_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

15 anys, 15 anys va durar fins que va desaparèixer. 15 anys desaprofitats, lluitant per una vida que no tenia sentit. Passats 15 anys va caure, va caure un estel que prometia brillar molt. Ell tenia un somni, ser el millor escalador del món. Es va gastar tot el que tenia al seu abast per intentar fer el seu somni realitat. Va vendre tot el que tenia, va gastar-se tots els seus estalvis, i en 15 anys es va comprar tot el que necessitava per ser dels millors. Perseguint el seu somni, un cop preparat per aconseguir-lo, va caure d’una munta-nya mentre escalava. Es va matar. Així és la vida, tots els estels deixen de brillar algun dia.

Marga Moreira _3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

La meva vida havia fet un gir inesperat, tot canviaria a partir d’aquell precís moment, començava la universitat, noves experiències, noves persones a les quals conèixer i, sobretot, començava la supervivència per mi mateixa, estava jo sola, sense pares que em controlessin, sense germans que no em deixessin viure la meva vida. Tenia ganes de complir el meu somni, estar sola a la meva casa, poder estudiar el que m’agrada. Això era tota una aventura, amb molts moments bons i molts moments dolents. Però… què passaria si no sortís bé? Què faria? Jo no sé viure sola. Tot just he començat i ja estic pensant en el problemes, això promet.

Érica Araujo_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Tenia una malaltia crònica, no es podria curar mai més. Quan va rebre la notícia va sentir com el món se li queia a sobre. Ella sabia que la seva vida no havia estat fàcil, des que va néixer fins ara, però ella va continuar aquell trajecte tan llarg que encara li quedava; amb molts obstacles, amb moltes tristeses i emocions. La vida li havia jugat una partida però ella estava disposada a vèncer la jugada, no era fàcil perquè aquella persona que tant estimava se n’havia anat a un altre món i no la podia ajudar. Ella estava a punt de desistir, però la seva gran ajuda estava just al seu costat i la va ajudar a superar aquella jugada.

Marta Sierra_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

La vida és com un somni; un dia comença, i de cop i volta tot acaba. És com si res hagués passat, res hagués existit en realitat. No podem controlar ni el principi ni el final, però sí com viure-la: si vols estar amb qui t’estima o amb qui t’ignora, amb qui ho faria tot per fer-te feliç o amb qui tu faries tot per veure’l feliç. Doncs sí, la vida és això, un somni amb etapes bones i dolentes en el qual pots arriscar-ho tot, per res. Però tot passa, i hem de tenir en compte que els errors són humans, que et fan aprendre i madurar. De vida només n’hi ha una i s’ha d’aprofitar al màxim. Dóna el millor de tu, i la vida t’ho recompensarà.

Maria Calvo_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Tot va començar un matí. Tot estava perfecte, silenciós, no hi havia ningú fins que va arribar ella, la magnífica noia que tots volien. Volava com un àngel i feia un soroll preciós. Em vaig enamorar d’ella només veure-la. Li vaig anar a parlar i de cop ens vam ajuntar, vaig atrapar aquell cos diminut que tenia, amb les ratlles negres i grogues que portava. Vam anar a fer una volta, vam estar passejant, vaig ser feliç durant una estona fins que vam entrar en un pavelló i de cop pum! Què ha passat. No entenia res. De cop la veig caure a terra, desplomar-se com una ploma. Toca al terra i s’acaba tot. Està aixafada a terra, com…

Marc Ossó_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Veig una casa, un arbre i una munta­-nya. M’estic allunyant de les coses, sense moure’m. Sento la sensació de soledat dins meu. És una sensació molt estranya. Tinc la vista borrosa com una fotografia que no ha estat enfocada cor­rectament. No puc aixecar-me, em fa mal el pit. El meu cos i la  terra humida i freda ja no es distingeixen. Sento que la vida marxa com algú que se’n va en tren. La meva ànima se’n va. Observo lentament la meva pobra i maleïda vida davant dels ulls. Els ulls se’m tanquen discretament sense que me n’adoni. Ja començo a veure el llarg passadís cap a la llum. No sé si cauré a l’infern o al paradís…

Miriam Lucas_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Saber amar és fàcil. Però saber que ets amat és una altra història. No s’esbrina, simplement es ressent. És aquest sentiment que et dóna la força de viure. L’únic motiu pel qual saps que no vols marxar. El que et fa sentir especial. Però també és complicat saber mantenir la flama si el vent bufa massa fort. Aquelles disputes que et fan perdre l’esperança i la força de combatre. Aquells moments on veus els records. Les llàgrimes no s’aguanten. Tothom sap que tornar enrere no és possible. S’han acceptar els errors i trobar les bones paraules. Però el temps passa, si esperes massa, la flama s’apaga i ja no la tornes a veure…

Albert Ávila_3r A INSTITUT ESPANYOL

Un dia com tots vaig a anar a Barcelona amb el pare i la mare. Vam anar de compres a moltes botigues i supermercats. Vam comprar una pila de roba, una bicicleta i un munt més de coses.
De tornada cap a Andorra, el lloc on residíem, quan arribàvem a Cervera se’ns va creuar un cérvol a la carretera i el pare, que anava distret, no va poder fer res per evitar-ho.
Quan vam arribar a l’hospital, cap dels tres no recordàvem res. Amb ajuda d’una neuròloga, a poc a poc vam començar a recuperar el passat.
Aquell accident ens va canviar la vida i des d’aquell moment vam ser una família molt més unida.

Xabier Franco_3r A INSTITUT ESPANYOL

S’inicia la jugada pel porter d’Universitaris. Li passa a Tobias, l’etíop controla i regateja el jugador de Lleons, que el ve a pressionar. Segueix amb la pilota, s’apropa al centre del camp. I de sobte veu com Zack es desmarca per la banda esquer­ra, li envia una passada mil·limetrada a l’espai. De cop apareix el capità de Lleons i la talla, però el rebuig li cau a Diego que envia un pas llarg a Michael que controla d’esperó, i continua corrents fins a la línia de fons. En arribar a la línia de fons dribla dos jugadors de Lleons, fa un pas de la mort a Dempsey que no el desaprofita i fa un gol amb el tac.

Leo Lacopia_3r D EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA

9:30: l’Auggie acaba de marxar pel viatge de final de curs a Pennsilvà̀nia. La Isabel, la seva mare no para de donar voltes per tota la casa… quan va a l’habitació́ de l’Auggie, sota el matalà̀s del seu llit es troba el baboo amb una nota en la que diu:
– Mama, si em trobes a faltar pots abraç̧ar al baboo. T’estimo moltíssim ens veiem d’aquí́ a 4 dies.
Auggie.
La mare començ̧a a plorar a llà̀grima viva. Després d’uns minuts plorant el pare de l’Auggie entra a l’habitació i li demana: Què et passa amor? Li passa alguna cosa a l’Auggie?
Tranquil·la, ell és molt fort, al cap i a la fi ho ha heretat de tu, no?

René Badana_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Després de la recepció vam anar tots xino-xano a casa a menjar pastís i gelat. L’Auggie amb els seus pares i la seva germana petita, la Via. Els altres també anaven amb la seva família. Era un d’aquells dies radiants de juny que el cel està completament blau i brilla el sol però sense que faci tanta calor.
Tothom estava content, sobretot l’Auggie, mai l’havia vist així.