Sense sentit

Umar Ponsa_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Mirant el quadre El crit atentament i reflexionant sobre com estava fet va veure com alguna cosa es movia i que cada cop que es girava apareixia una ombra diferent i misteriosa. Va tornar a mirar atentament el quadre i es va adonar que els ulls de la figura el seguien d’un lloc a l’altre de l’habitació on era. De sobte va veure com apareixia algú misteriós semblant al personatge del quadre que estava mirant i ell va comença a cridar com un boig. De cop es va despertar sense parar de cridar i va veure que estava en una habitació d’un hospital on no hi havia ningú…

La vida canvia amb un mínim defecte

Urhea Pajel_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Era el típic nen que es dedica a fer coses per ser guai: arribar tard a classe, contestar els professors, molestar els meus companys, no fer res a classe, trencar tot el material, etc. En aquella època em sentia el nen més guai i fins i tot puc dir que em sentia superior a tothom i ningú podia amb mi. El meus pares tenien diners, m’ho consentien tot i tenia clar que tenia la vida resolta. Però un dia em vaig despertar i ho vaig veure tot negre: em vaig despertar al carrer, a sobre d’uns trossos de cartró, amb una manta que m’arribava fins als genolls i tot brut, i amb un cartell on demanava diners per poder menjar.