Dia: 13 de maig de 2016

Juan Pedro Lemos_3r D INSTITUT ESPANYOL

Hi havia una vegada una família que estava refugiada en una casa perquè hi havia gent que els volia matar. Van passar tres dies i es van quedar sense menjar; havien de sortir per anar-ne a buscar. Llavors un noi va trucar a casa per demanar-los refugi. Van deixar entrar el noi però també s’hi van esmunyir zombies que van començar a mossegar tota la família. El noi es va infectar però el pare va aconseguir escapar-se i va deixar la seva esposa i els seus dos fills a casa. La mare es va infectar i els dos nois es van amagar a sota del llit. Dos dies després el pare va trobar els seus dos fills en un lloc segur protegit per militars.

Andrea Falip_3r D INSTITUT ESPANYOL

La realitat del nostre dia a dia és veure com algunes persones colpegen, insulten i humilien algú. No hi podem fer res? Això és ser persona? Gaudir del dolor, de la humiliació, del sofriment i encara més, unir-se contra la persona per no sofrir el mateix tracte i no ser prou valent per saber dir no. Repeteixo, això és ser persona? Veure com algú plora perquè li diem coses com: em fas fàstic, no havies d’haver nascut mai, estàs gras… Si això és ser persona, no vull ser persona, no vull veure odi i sobretot no vull sentir-me culpable. Per mi és més covard el que gaudeix amb el dolor dels altres que el que pateix en silenci.