Dia: 19 de maig de 2016

Cindy Esteban_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit que estava molt cansada perquè havia tingut un dia molt llarg a l’escola, em vaig adormir de seguida. Unes hores més tard em va despertar el so del telèfon. Em vaig aixecar sobtadament per aquella trucada tardana. Mirava fixament la meva mare quan empal·lidí i els ulls se li envermelliren, i se li ompliren de llàgrimes. Penjà i em digué que el meu avi se n’acabava d’anar al paradís. Vaig comprendre perfectament el missatge: ell havia mort. Em vaig sentir fatal, mai havia pensat a poder perdre’l. Ell era com un pare per a mi, sempre a prop quan el necessitava. Ell era el millor avi de l’univers. Mai t’oblidaré, avi. T’estimo!

Laia Rodríguez_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa unes quantes hores que estic davant del mateix full i encara no sé què escriure. És més complicat del que pot semblar, hi ha tantes coses que em passen pel cap. Podria escriure de tot, però m’agradaria que fos original, diferent, que no expliqués cap història, sentiment o desig. Continuaré escrivint, sense saber què dir, inventant i deixant anar els meus pensaments. Segurament, tu, que estàs llegint això, et demanaràs quin sentit té aquest microrelat. Vaja, és diferent, suposo, i què vols que et digui, no tenia paraules. No em puc allargar gaire, només puc escriure 640 caràcters i les meves aventures no es poden relatar en tan poc espai.