Dia: 30 de maig de 2016

Sara Vicente_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Aquell dimarts, vint-i-tres de maig, com un dia qualsevol, en Pere va anar a escola. Tenia pocs amics, o més ben dit, no en tenia cap. El destorbaven a cada minut i li feien la vida impossible. En entrar al centre, hi va alterar el recorregut de sempre per un viatge sense retorn al magatzem on sabia que el conserge desava les garrafes de benzina. Tancà amb fermesa la porta que el separava del seu passat, vessà el combustible per tota l’estança i, amb la mirada perduda en un laberint d’incomprensions i menyspreus, va encendre el llumí. Va passar el temps i ben aviat havia de rebre l’alta de la quarta planta, però aquella planta no era més que un passadís més del laberint d’angoixa i desesperança en què s’havia
convertit la seva curta vida.

Núria Malea_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot comença amb un viatge d’estiu. Una família visitava un bosc de Noruega, on deia la llegenda que hi havia trolls, uns éssers que converteixen la gent en pedra només amb un maleït esguard. Aquella mateixa tarda, la Núria i el seu gos van pujar fins dalt de tot d’una muntanya. De sobte, les pedres que hi havia van començar a moure’s, cada
cop mes ràpid, i tot d’una, una roca gegant va alçar la veu tot dient: –Qui sou
vós? Què feu aquí? –Ho sentim molt! Em dic Núria i ell és el meu gos, en Jock, no volíem destorbar-vos pas, només volíem… –respongué la Núria. Mai més la Núria va tornar
amb la seva família.