Dia: 2 de juny de 2016

Eva Callejas_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
La gent em demana sempre per què sóc així, per què no puc ser com la gent normal, per què ric per tot, per què salto, per què faig el ridícul. Aquesta gent mai s’ha parat a pensar que potser sóc feliç així. No m’imagino com seria la vida sent normal, vestint igual que els altres, rient del que està permès. Una persona, un cop, em va dir que havia de baixar al món real i deixar de somiar. No va pensar que potser els meus somnis són la meva realitat i no visc a cap lloc diferent. La gent està acostumada a un perfil de persona al qual tothom s’ha d’apropar, del qual jo n’estic molt lluny. I Déu em salvi de ser-hi mai a prop.

Daniel Ferreira_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ordino
Sona el despertador, m’aixeco amb poques ganes i me’n vaig a la dutxa. Després em rento les dents, preparo la motxilla, em poso la jaqueta i surto cap a la parada del bus. Agafo el bus i vaig un dia més a l’escola. Des que surto de casa fins que arribo a l’escola, estic endollat a la meva música amb els meus auriculars, de manera que ningú em molesti. Després de tot el dia, en arribar a casa, poso les claus a la porta i penso que m’encantaria tenir un dia en el qual no hagués de seguir la meva rutina. Un dia en el qual ningú no em molestés. Un dia en el qual anar a l’escola no fos una obligació, sinó que fos per voluntat pròpia.