Dia: 6 de juny de 2016

Irina Oliva_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER
Vivim en un món on ningú no és perfecte, però tothom creu que ho és; on tots pensem que tenim el dret de conjecturar sobre les accions d’altri.
Compte amb tot allò que es diu i es fa! Amb l’ajuda de les xarxes socials, en menys de 24 hores tots, coneguts i desconeguts, s’assabenten de les vides alienes; les comenten, opinen… Resulta difícil confiar en algú, algú que sàpiga guardar un secret; algú que t’ajudi de manera desinteressada; algú que no et jutgi; algú incondicional.
Massa sovint ens trobem sols davant de travesses difícils. Només els pares seran sempre al nostre costat, de manera altruista i generosa ens ajudaran a aixecar-nos.

Gorka Lancha_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

El mar picava fort contra les pedres de la costa, era un onatge estrany, com si estigués controlat per una força alienígena. Tothom tenia la vista posada en aquell munt de pedres que s’esquerdaven a poc a poc davant seu. Hores després, el mar es va tornar fosc, la temperatura baixà en picat, des dels núvols s’etzibaren trons, que ocasionaren centenars i fins i tot milers de persones mortes. Famílies desesperades fugien lluny d’aquella tempesta. En l’escapada, trobaren gent ferida i, sobretot, incomptables morts. La gent d’arreu no sabia què fer, tot i que desconeixien la dimensió d’aquell cataclisme. La fi del món acabava de començar.