Núria Chiquero_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Sempre m’aixecava i sabia que ell era allà per a tot. Per escoltar-me, per ajudar-me, per riure junts… Però un dia em vaig aixecar i ja no estava al seu llit, tampoc les seves coses, no hi havia res d’ell. Ja s’havia fet gran, i se’n va anar de casa per poder estudiar el que volia. Estava molt lluny de mi, ja no el podia veure cada dia. No sabia res d’ell, per primera vegada em sentia sola. Jo sabia que encara que estigués lluny, ell em continuava ajudant. Però jo volia que estigués amb mi. Era el que més estimava del món. Era l’únic que em podia fer feliç: el meu confident, el meu millor amic… Era ell, únic: el meu germà gran.
Dia: 3 de juny de 2016
Tot suma, encara que sembli que resti
Noemí Mora_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Amb el temps, els anys sumen, les arrugues apareixen. Conseqüències de fer-se gran. Aquestes coses passaran, ens diuen. Però, en quin moment entren les pèrdues? Necessàries sovint, però no deixen de ser pèrdues. I a nosaltres qui ens diu el mal que fa perdre persones que pensàvem que estarien al nostre costat sempre? Ningú ho fa. M’agrada pensar que és inevitable per créixer. El que sí que sé és que aquestes situacions et porten a un túnel, del qual no veus sortida possible. Però sempre hi ha alguna cosa que et fa tornar a la terra, i veure que per cada cosa dolenta en correspon una de bona i que sempre hi ha llum al final del túnel.