On em porten?

Clàudia Rodríguez_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Estic espantat, o millor, terroritzat. Aquest matí he agafat l’autobús per anar al centre de la ciutat i resulta que s’ha desviat i se n’ha anat per un camí que no coneixia i mai havia vist. He anat demanant a les persones que estaven amb mi, allà dins, que on ens portaven, però ningú ha respost. Semblaven immòbils, adormits. Se’m fa difícil descriure-ho. He mirat el paisatge espantat i de lluny he vist com un edifici vell, mig abandonat, als afores de la ciutat. Semblava de color vermell, amb dues finestres… el que més m’ha cridat l’atenció ha estat una xemeneia negra que sobresortia d’aquella teulada quasi a punt de caure… per què m’han portat allà?

Pensar…?

Joana Cristina Fino_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Segurament ja us haureu adonat que al Facebook apareix una petita frase com aquesta: “què estàs pensant?”, com a exemple d’estat. Una idea peculiar que et fa pensar com jo mateixa en el que estava pensant fa res. Jo estava pensant a respondre aquesta pregunta que et fa pensar de la següent manera: ara mateix estic pensat en el que estava pensant i pensant que no sé què pensar i no sé què fer per pensar en el que estic pensant si em passo el dia pensant en el mateix que penso sense parar de pensar en el que estic pensant… En què estava pensant? Pensar et farà pensar encara més en què pensar sense saber què pensaràs.