Dia: 15 de juny de 2016

Jenifer Gonçalves _3r B Institut Espanyol
M’entra l’angoixa en observar com passa el temps i tot es consumeix, només en queda un record. En veure que no tinc tanta capacitat i que no puc anar al mateix ritme que la vida, perquè va massa ràpid, més del que ens creiem. Però així és la vida, amb fases bones i dolentes, i jo no n’he viscut cap. Mai he sentit res especial per res ni per ningú, tampoc he rigut ni he plorat, no he cridat ni he parlat, només he escoltat i observat el que a mi m’hauria agradat viure… en canvi, ho viuen els altres per mi… Quina enveja! Què es deu sentir en estar viu?

Inés Higuero_3r B institut espanyol
Temps, què és el temps? Mil·lèsimes de segons que passen sense detindre’s, sense pietat i arrossegant tot el que troben: les nits amb la teva millor amiga, aquella cançó que vas ballar a la discoteca, les nits veient la tele amb la teva àvia, aquell noi que et va enamorar, els sopars de Nadal amb tota la família, els petons desesperats… Però, sabeu una cosa? Aquesta vegada el temps no ha guanyat la partida perquè tots aquests moments, tots aquests records, estan a recer d’absències i desmemòries, guardats en un raconet del nostre cervell, tancats amb una porta que tan sols s’obrirà quan l’oblit et faci una visita en forma de mort.