Dia: 16 de juny de 2016

Reina Rejoice_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Estem a 8 de juliol. Encara està nevant. Necessito veure el sol. Fa mesos que no veig el sol. Vull anar a la platja però està molt lluny. La mama no m’hi vol portar. Diu que no em podré dutxar. Igualment li dic que hi vull anar però no em deixa. Fora està nevant. Fa una setmana que estem així. Vull marxar! Sento massificació si no surto d’aquí. Vull anar a Miami. Allà no fa tant fred i fa sol! No hi ha ningú. No puc sortir de casa. La neu no em deixa passar. Fa dos metres d’alt. Sortiria per la finestra, però la mama em mataria si sobrevisc. Però tant me fa. Obro la finestra. No n’estic segura. No penso què faré. Em tiro del tercer.

Natàlia Carrera_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Mai us heu parat a pensar per què tantes preguntes? Per exemple, què prefereixes, estar amb 10 aranyes gegants o amb 2 serps mortals? O, què prefereixes, ser invisible o poder volar? Per què tantes preguntes? Per què plantejar-nos l’impossible? Per què no intentem millorar interiorment i no pensar en coses que no podrem fer? Per què pensem que el que no podem fer, amb una mica d’esforç s’aconsegueix, i el que resulta impossible ens hi esforcem tant? Per què a l’hora de dir la veritat acabem dient una altra cosa? Serà realment que sabem què hem de fer? O és realment tot un somni dels nostres somnis sense sentit? Hi ha resposta per a tot?