Dia: 19 de juny de 2016

Marc Pérez_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Tot és molt fosc. Em costa molt obrir els ulls i moure les cames… Tot és massa dens, m’atabala. Miro sota el meu braç, i una espècie de fil puja cap amunt, però no aconsegueixo veure on arriba. És molt borrós i confús. És el meu fil salvador, el fil de la vida, el que em manté viu! En aquell moment estic agraït; pel cordó, i també per la meva genial mare, és tot gràcies a ella. Em costa més pensar, sento que ja falta poc, fa massa temps que estic en aquest líquid negre i tinc ànsia per sortir. Ja tiben i els costa. Cada cop veig més llum, i surto d’aquesta aigua salada, per avui n’hi ha prou, la mare em treu l’escafandre…

Laura Salas_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Aquell dia no vaig despertar-me, ni tard ni d’hora. Tampoc vaig engolir amb desgana la misèria de dejuni que m’esperava per superar aquell dia. Em vaig lliurar d’un dia en el qual no hauria tret cap profit entre les velles parets que m’envoltarien durant una jornada de set hores lectives amenaçant desplomar-se igual que la meva vida. No vaig tornar a casa caminant pels car­rers bruts que no semblaven amoïnar ningú. Malauradament, no vaig poder palpar els rugits de les meves entranyes queixant-se del buit que pujava pel meu cor ja que aquell dia els meus pulmons no van ser emplenats per l’oxigen que hauria volgut necessitar.