Dia: 20 de juny de 2016

Alba Garreta_4t D EA 2a ENSENYANÇA STA COLOMA
Pensem que el present no és res comparat al que ens espera. Però hi ha gent que ha mort esperant la felicitat. Tots volem que hi hagi coses bones i que durin per sempre, però mai no hem pensat que tots els detalls formen els records? A la vida, les coses poden canviar i has de canviar tu també perquè els teus errors poden fer-te millor persona. Tots som egoistes, mentiders perquè només pensem en nosaltres. I això ho hem de canviar ja. Ningú mereix ser traït, mentit, marginat; ningú mereix morir de gana ni ser criticat per la indumentària, la religió o el color de pell; ningú mereix ser exclòs d’un grup per raça o forma de pensar.

Aina March_4rtD EA 2a ENSENYANÇA STA COLOMA
Vaig obrir els ulls després de tot aquell temps. El primer que em va venir al cap va ser el camí i l’amiga que anava amb mi al cotxe, la Dafne. Recordo que vaig agafar el telèfon un segon, no vaig tenir temps ni d’obrir el Facebook quan vam xocar i el cotxe va sortir disparat cap a un barranc. Vaig sentir por, molta por… ara estic aquí envoltada de metges. No puc respirar i sento que el cor se’m pararà, com pot ser que hagi mort? Encara no m’ho crec… Pensava que això només passava a les pel·lícules, mai hauria pensat que em passés a mi; però ella està morta i jo segueixo aquí i no puc consolar els seus pares ni a mi mateixa.