Dia: 5 de desembre de 2016

Anais Celie _3ème H  Lycée Comte de Foix
Vull marxar? Marxar sense dir adéu? Sense donar explicacions? Em faig moltes preguntes de les coses, però al final sempre acabo amb la mateixa conclusió: que de totes maneres, tot­hom marxarà. L’ésser humà creu que ho domina tot, però no és així, ja que ningú domina el temps, ningú sap què passarà demà ni d’aquí a vint anys. La gent vol ser coneguda, que la gent parli d’ells, però les coses no són així, ja que aquestes persones no canviaran el món. També hi ha la imatge que tenim d’algunes persones, però tampoc s’adonen que això no farà que siguin els millors. La gent vol ser estimada però han de pensar que algun dia marxaran…

Alexandra Segura _3ème H Lycée Comte de Foix
Sempre desitjava tornar a casa, tornar a gaudir d’aquella terrassa. Allà tot era diferent, tot m’inspirava, ja fos el soroll lleuger de les fulles durant l’època de tardor o el suau cant dels ocells. Dibuixava, llegia, en aquell lloc podia fer el que volgués. En acabar l’escola corria per arribar.hi, i relaxar-me. Res m’ho impedia, per molt fred o per molta calor que fes, jo estava allà asseguda a la meva còmoda cadira de fusta. Era una addicció, hi podia passar minuts, hores… Sempre hi passaven coses diferents, algun ocell diferent, algun núvol amb forma estranya… Jo obria el meu diari, i escrivia tot el que em passava pel cap.