Dia: 7 de desembre de 2016

Arnau Gómez_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma

En Víctor havia fet aquest mateix camí centenars de vegades, però aquest cop seria el més llarg de tots perquè, quan arribés, havia de donar una tràgica notícia a la seva família: s’havia quedat sense feina. Durant tot el trajecte, va estar pensant i repensant com els explicaria allò que tant l’angoixava, però de sobte, i sense adonar-se’n, ja estava al portal de casa seva. Va picar a la porta tres o quatre cops i la seva dona el va obrir. Va entrar tot pàl·lid, blanc com un fantasma. Va reunir tota la família i els va dir la notícia amb veu tremolosa. En Víctor, que només esperava un retret, va rebre una forta abraçada.

Dídac Torra_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma

Era un dia de pluja, més o menys eren dos quarts d’onze de la nit. Al carrer no hi havia ningú, i a més, feia molt fred. Caminava per un carrer molt estret, tornant cap a casa. De sobte, em va sonar el mòbil. Vaig pensar: “qui em truca a aquestes hores?”. Vaig rumiar el fet de no contestar, però al final, vaig clicar el botó verd i me’l vaig posar a l’orella. “Si?” vaig preguntar expectant. “Què hi ha algú?” vaig insistir. Quan estava a punt de penjar, una veu ronca, com si ja no tingués forces ni per parlar, va dir: “Corre, escapa, fuig!” De cop, em vaig adonar que algú estava respirant darrere meu. Ja era massa tard per córrer.