L’habitació dels sorolls

Fausto Marrero Fletcher_3r B C.E. María Moliner

S’escolten sorolls, murmuris i rialles des de l’interior. Un estrany instint ens fa entrar. Ens tenim l’un a l’altre. Em diu: “no tinguis por, jo estic amb tu.” Una cosa estra-nya passa. S’encenen i s’apaguen els llums. Els sorolls envaeixen el silenci i ens porten a una sala. Ens acostem, i oculta en un racó, l’ombra d’una nena apareix. No se li distingeix la cara. Va vestida amb una camisa de dormir blanca, i duu el cabell llarg que li cobreix la cara i les espatlles. “No tinc por, però tu creus en els fantasmes.” Sí. I m’esvaeixo…