Alba Doval_3r A C. E. María Moliner
M’arriba la notícia, i un sentiment m’esberla l’ànima. No ho esperava, tampoc ho entenc. No comprenc com ha passat. Recordo quan et vaig veure per primera cop i em vaig apropar a tu, des d’aquell moment vas canviar la meva vida. Recordo quan rèiem i jugàvem. Ara sento que tot ha canviat i el meu món s’esmicola. El moment que havia temut és aquí, com l’hivern que acaba amb un bri d’herba. Et perdo, i he perdut. Vaig perdre l’oportunitat de fer-te la darrera abraçada. Cap on miro, si no hi ets? Què he de sentir ja, si el meu cor ja no em pertany? Què pensa el meu cap, si ha deixat d’obeir-me? La pèrdua s’endinsa en la meva ànima, com l’hivern en un cau obscur i oblidat.