Un comiat agredolç

Alexandre de Sousa_3r A C. E. MarÍa Moliner

La pluja queia sobre el meu cos. Em trobava a pocs metres de ma casa, em moria de ganes d’arribar-hi per poder dutxar-me i anar a descansar. En arribar, el meu telèfon va començar a vibrar. Un cop dutxat, vaig obrir els missatges que tenia. N’hi havia dos que destacaven, el de la meva parella i el de l’Helder, el meu millor amic. Els dos necessitaven parlar amb mi… Vaig tenir un pressentiment. Anava a contestar. “Merda!”, no tenia bateria. L’endemà a l’institut vaig rebre la resposta als meus dubtes. Estaven junts! En aquell moment entre plors ho vaig comprendre, ho havia donat tot de mi per algú que ho donava tot per un altre.