Dia: 17 de desembre de 2016

Sergio Lage_3r F Lycée Comte de Foix
Fa uns sis o set anys, els meus pares em van apuntar a un esport, el típic passatemps per passar l’estona i no quedar-me a casa avorrit. Al principi va ser difícil començar, però vaig fer amics. Els anys han anat passant i el futbol cada any s’ha anat fent més important per a mi, cada cop més competitiu, més emocionant i més addictiu. L’any passat vaig fer el millor any amb el meu club; vam acabar la lliga amb uns resultats rodons, primera posició amb 8 partits jugats, 8 victòries, 41 gols a favor i 3 en contra. Aquest estiu podia haver fet el salt a l’Andorra, però per motius personals no vaig poder entrenar i no em vam agafar.

Naiara Ruiz_3r F Lycée Comte de Foix
Si em donessin la possibilitat d’eliminar un dels mesos de l’any, sens dubte escolliria el febrer. Durant aquells 29 dies em van donar les notícies més doloroses de la meva vida. Encara recordo aquell vespre en què ens vau seure al sofà a l’Unai i a mi, per dir-nos que tenies la necessitat de deixar la mama i viure la vida. Aquell cap de setmana en què em vas dir que series feliç a València, que la distància no canviaria res. Els diners tenen la culpa i en el meu cas no seria diferent. Però el meu cas no és l’únic, el meu germà i jo no som els únics que estem passant per això. Ressentireu impotència, però per vos­altres lluitant!