Dia: 21 de desembre de 2016

Carla Cerqueda_3ème A Lycée Comte de Foix

Són les 6.30 del matí, sona l’alarma del meu telèfon, sense obrir els ulls localitzo el mòbil amb la mà i premo el botó. Al bany, em miro al mirall, sospiro, que lletja estic amb els cabells enredats i amb ulleres. Finalment,  em rento la cara amb aigua i sabó de vainilla. M’observo ja desperta i em dic a mi mateixa que avui serà un matí com sempre. Ja són les 7.10, he de sortir de casa i agafar el bus per anar al col·legi, agafo la motxilla i marxo de casa. Sortint m’adono que les claus estan a dins, damunt la taula del menjador, rondino ja són les 7.13 i tinc 2 minuts per arribar a la parada. Sí, un dia com qualsevol!

Lídia Fernandes_3ème A Lycée Comte de Foix

Un dia t’aixeques en un llit que no és el teu i en una habitació desconeguda. Quan surts de l’habitació hi ha moltíssima gent que et mira diferent. Dintre meu penso: i si tot això només és un somni? Ho espero, ho desitjo! Però m’adono que tot això és la pura realitat. Em poso a plorar, és l’únic que puc fer, intento relaxar-me però no puc, les llàgrimes m’envaeixen. Vull marxar però no em deixen, vull tornar amb la meva mare però tampoc me la deixen veure. Per què? No ho entenc, però en aquell mateix instant percebo que la meva vida ha fet un gir de 360º. Ja res tornarà a ser com era, jo tampoc seré la mateixa.