Lídia Fernandes_3ème A Lycée Comte de Foix
Un dia t’aixeques en un llit que no és el teu i en una habitació desconeguda. Quan surts de l’habitació hi ha moltíssima gent que et mira diferent. Dintre meu penso: i si tot això només és un somni? Ho espero, ho desitjo! Però m’adono que tot això és la pura realitat. Em poso a plorar, és l’únic que puc fer, intento relaxar-me però no puc, les llàgrimes m’envaeixen. Vull marxar però no em deixen, vull tornar amb la meva mare però tampoc me la deixen veure. Per què? No ho entenc, però en aquell mateix instant percebo que la meva vida ha fet un gir de 360º. Ja res tornarà a ser com era, jo tampoc seré la mateixa.