Mireia Forner_3r C Col·legi Anna Maria Janer
Era un divendres més, jo em trobava a l’escola com un dia qualsevol. Vaig anar al pati del matí i, en tornar, una amiga una mala notícia em va venir a donar. Tot va canviar dintre meu. Ulls plens de llàgrimes. Patiment insofrible. Paraules mudes i crits ofegats a l’aire, a l’aire que no m’arribava. Tot al meu voltant era blanc i negre, i les cames em flaquejaven. No podia amb la meva vida. Negre va ser aquell dia. Horrorós i tràgic. Tràgic com cap altre. La vida, o potser la mort, es va endur una persona meravellosa. Meravellosa i inoblidable. En la fosca, però, m’hi trobo bé, perquè aquella nit una estrella més va brillar al cel.