Dia: 5 de gener de 2017

Joan Balboa_4t B COL·LEGI MARIA JANER
Ja és l’hora, el meu moment. El viatge comença. Els dies són més curts i les nits es fan eternes. El fred llisca pel nervi principal, arribant fins al final de les meves extremitats. Les arrugues en la meva trencadissa pell van cobrant protagonisme. Ara ja no ens vestim de colors, som homogenis i no cridem l’atenció. Però no ens acuseu a nosaltres. És el cicle de la vida. És el final, comença el meu descens. Ens acomiadem de les vistes i de l’hospitalitat d’aquell que ens ha alimentat. I amb l’arribada d’una nova estació, se’m tornaran a enfilar de noves, dansant al capdamunt del tronc majestuós.

Marta Moreno_4t B COL·LEGI MARIA JANER
Miro l’hora. Minut a minut, esperançada per acabar la classe. Quan toqui el timbre aniré volant cap a casa a deixar-ho tot. Sortiré corrents dirigint-me cap a la parada de bus i, impacient, esperaré arribar al lloc desitjat. Només baixar de l’autobús, abraçaré ben fort a qui he estat esperant durant un any. Un any molt llarg. Sense adonar-me’n, dibuixo cors al llibre d’economia. M’emociona massa pensar en ell. De tant que l’imagino, es podria dir que tinc planificada la vida sencera al seu costat. I, just, sona el timbre estrident. Recullo els llibres. Vaig ràpidament cap al pas de vianants; de sobte, alguna cosa passa. No sento res.