L’arbre de la vida

Joan Balboa_4t B COL·LEGI MARIA JANER
Ja és l’hora, el meu moment. El viatge comença. Els dies són més curts i les nits es fan eternes. El fred llisca pel nervi principal, arribant fins al final de les meves extremitats. Les arrugues en la meva trencadissa pell van cobrant protagonisme. Ara ja no ens vestim de colors, som homogenis i no cridem l’atenció. Però no ens acuseu a nosaltres. És el cicle de la vida. És el final, comença el meu descens. Ens acomiadem de les vistes i de l’hospitalitat d’aquell que ens ha alimentat. I amb l’arribada d’una nova estació, se’m tornaran a enfilar de noves, dansant al capdamunt del tronc majestuós.