Dia: 6 de gener de 2017

Carla Martins_2n de PRO GA  LYCÉE COMTE DE FOIX
Des de ben petita ell era com un germà. Més que això, era com el meu segon pare. M’havia vist créixer, però malauradament només durant els meus nou primers anys… Aquell 18 d’octubre del 2010 no l’oblidaré mai. Va ser el dia que ell va marxar, sense acomiadar-se. Quan em vaig llevar, alguna cosa passava i no entenia què. El meu pare ja havia sortit de casa. La meva mare i les meves germanes ploraven. Jo seguia sense entendre res fins que va sonar el telèfon i vaig agafar-lo jo. Va ser quan ho vaig entendre tot, ell havia marxat. Per què ell? Si només tenia 22 anys! I ens quedaven tants moments per compartir…
L’enyorança és immensa.

Jennifer Freitas_2n de PRO GA  LYCÉE COMTE DE FOIX
Et diria estimada, però ja ni sé com dir-te. És que això no és un intent més de sentir-me adulta, davant una situació que clarament em va trencar per dins. En milers d’ocasions he intentat convèncer-me que no passava res, que no importava el que havia passat, que la meva vida seguiria igual i que òbviament només va arribar a ser un intent. Però tampoc no he tingut el valor de fer res. Però és que tampoc no sabia què fer, vivia en un aclaparament constant, en una discussió interna. Entre entendre si t’odiava o si fins i tot et seguia estimant.
Arribo una mica tard encara que no crec que t’importi, ja que ni m’esperaves. T’estimo.