Dia: 8 de gener de 2017

Marta Peleijà_3ème G  Lycée Comte de Foix
Tenia 12 anys quan la meva mare em va apuntar a natació sincronitzada. No m’agradava gens la natació, i menys ballar dins de l’aigua, però vaig anar entrenant i fent amics. Un dia l’entrenadora ens va anunciar que hi havia una competició molt important, que hi anava gent de tots els països. Em van demanar de participar-hi perquè deien que era una de les millors, i vaig acceptar encantada, quan les entrenadores m’ajudaven a preparar el ball em vaig anar enamorant de la natació sincronitzada. Vaig quedar segona en aquella competició tan important. I això era genial i vaig saber el que de veritat m’agradava, i sentir per alguna
cosa.

Sabrina Da Silva_3ème G Lycée Comte de Foix
De sobte creixes, i tens la necessitat  de voler-ho tot. Creure que en la vida tot és fàcil i que seràs feliç sí o sí. Ho demanes tot i et diuen que no i  tu hi insisteixes i t’ho acaben comprant… Et sents  feliç per tenir-ho tot, sense valorar qui et dona les coses, donant més importància als objectes que a la teva pròpia família. Fins que un dia, quan perds la persona més important del món, algú a qui no valoraves prou, a la teva pròpia mare! Hi penses quan ja és massa tard i que el que més falta et fa ja no hi és. Llavors t’adones que és massa tard i que ja no pots fer marxa enrere per poder-li dir allò que senties.