Dia: 13 de gener de 2017

Carla Lafitte_3ème E Lycée Comte de Foix

La Nutella no és una simple xocolata, perquè quan en tens a la boca tens la impressió d’estar als núvols; i no als simples núvols, sinó en els més dolços que existeixen. Cada vegada que en menges sembla que sigui la primera. Com els núvols. Quan en veus un penses que el veus per primera vegada perquè tots són únics; quan no n’hi ha cap al teu damunt, tens la impressió d’estar perdut i et falta alguna cosa. Com la Nutella. Quan no la tens sobre la taula estàs perdut. A la nit, hi ha qui somia poder arribar fins als núvols i menjar-los, com el cotó de sucre… però jo somio d’arribar fins al cel i menjar la Nutella fins a l’infinit.

Wadoud Hasnani_3ème E Lycée Comte de Foix

Humans, increïble paraula. Som considerats l’espècie més intel·ligent del planeta i en realitat som la pitjor. Què hi fem en aquest món? Qui ens hi ha portat? Quina és la nostra missió? I si aquest planeta no ens pertany? Els animals eren aquí molt abans que nosaltres, només som els seus convidats. Hem envaït i destruït el seu territori, hem sigut el seus assassins i encara ens accepten com els seus amos. Ataquem, destruïm i contaminem només per viure una mica millor, però al món no li queden gaires forces. És l’únic planeta que ens han donat per viure; el seu futur és a les teves mans… ajudem-lo junts per continuar-hi vivint.