Dia: 16 de gener de 2017

Imanol Fàbregas Falces_3r B Col·legi Anna Maria Janer

Immensitat blava. Blau cel, blau turquesa, blau galàxia. Tots els blaus. Totes les tonalitats blaves, des de l’horitzó del verd fins a la frontera del lila. Blaus febles, blaus forts, blaus harmoniosos. Blau agradable, blau simpàtic, blau tranquil, blau feliç. Blau que ho omples tot. Blau que hi ets per tot. Blau del meu cor, blau dels teus ulls. Sal de blau. Blau és el teu silenci. Blau és el teu soroll. Blava la teva olor; les teves ones i les teves flors. Mar blava que m’omples de blau; de blau marí i de marí blau. M’omples de felicitat, m’omples d’energia, m’omples amb tot el teu color blau. Blau. Blau immens. Immensitat blava.

Laia Pons Mariño_3r B Col·legi Anna Maria Janer

Em vaig despertar. Pensava que era un somni. Sonava l’alarma de la casa. Vaig sentir passos al menjador. Vaig anar cap al passadís i tot seguit a la sala. Els passos s’acostaven cada cop més. No sabia què era. Ho volia saber. Estava molt espantada. Vaig encendre el llum i va aparèixer un desconegut davant meu. Abans que m’ataqués, ja li havia donat un cop de puny acompanyat d’una puntada de peu per deixar-lo inconscient. Vaig trucar a la policia… Quan em vaig despertar, el resplendor del sol que sortia darrere del mar entrava per la finestra del menjador i il·luminava la casa sencera com si fóssim al paradís, l’origen de la vida.