Dia: 19 de gener de 2017

David Tápia_3r Col·legi Sagrada FamÍlia
En un minut he passat de ser la persona més feliç del món a sentir la més gran de les pors. Em trobo dins l’aigua gelada de l’oceà intentant mantenir-ne el cap fora, quan fa tan sols uns segons estava mirant la posta de sol des de la coberta del creuer.
El soroll de les turbines impedeix que sentin els meus crits demanant ajuda. El vaixell és molt gran, mirant des de coberta dec ser com un puntet enmig de l’oceà. La meva esperança és que algú m’hagi vist relliscar i caure de la coberta. Cada vegada em costa més moure’m per culpa del fred, no puc mantenir el cap fora de l’aigua, noto que m’enfonso. De cop ja no tinc fred…

Carolina Lacuesta_3r Col·legi Sagrada FamÍlia
El Jack és només un noi. Un noi normal de primària com els que et trobes al carrer. Ell sempre ha pensat que no té res d’especial, encara que això no és el que opina la seva mare. Ell no sap com pot pensar així, ja que ella és com un àngel pur. Té una veu més maca que la d’aquelles sirenes que surten als contes, uns ulls més blaus que el mar i un somriure més radiant que el sol mateix. Però ell… ell només és ell. Quan hi pensa, l’única cosa que el reconforta és tornar a casa i sentir l’olor d’unes galetes acabades de fer; però aquesta vegada el que es troba són els ulls blancs de la seva mare, la seva boca torçada i aquella soga.