David Tápia_3r Col·legi Sagrada FamÍlia
En un minut he passat de ser la persona més feliç del món a sentir la més gran de les pors. Em trobo dins l’aigua gelada de l’oceà intentant mantenir-ne el cap fora, quan fa tan sols uns segons estava mirant la posta de sol des de la coberta del creuer.
El soroll de les turbines impedeix que sentin els meus crits demanant ajuda. El vaixell és molt gran, mirant des de coberta dec ser com un puntet enmig de l’oceà. La meva esperança és que algú m’hagi vist relliscar i caure de la coberta. Cada vegada em costa més moure’m per culpa del fred, no puc mantenir el cap fora de l’aigua, noto que m’enfonso. De cop ja no tinc fred…