Dia: 20 de gener de 2017

Ferran Ballester Pons_3A EA segona ensenyança Ordino
Al meu cap només es veien ombres i figures de color negre irrecognoscibles, era com un malson del qual no podia escapar ni despertar. De sobte, em despertà un soroll que em va fer incorporar. Va sonar com si alguna cosa o algú hagués caigut per les escales. El meu primer reflex va ser d’aixecar-me i sortir de l’habitació. Em vaig dirigir a l’escala de casa meva. Just abans  d’arribar vaig veure l’ombra d’una persona que es reflectia a la paret. No em vaig alarmar, però molt ràpidament l’ombra es va anar fent més gran fins que va engolir tot el meu cos. L’únic que recordo és despertar al meu llit amb el cor bategant a mil per hora.

Nicole Márquez Jiménez_3A EA segona ensenyança Ordino
Era un dia d’hivern. Havia caigut la primera nevada de l’any. Els nens estaven jugant al carrer. De cop, em giro i hi havia la meva mare amb la jaqueta posada per portar-me cap a l’escola. No era habitual que nevés al meu poble, per això hi havia molt de trànsit, però la meva mare va agafar un camí de muntanya per anar més ràpid. En un moment, les rodes no van frenar i el cotxe va caure per un barranc. No sabia ben bé el que estava passant. Escoltava sorolls d’ambulàncies, escoltava com la meva mare cridava i em portaven a l’hospital. La màquina que controlava el meu cor es va quedar en silenci i llavors em vaig despertar.