De l’u al deu

Àlex Silva_3r D EA 2a ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Quan era petit i em feia mal alguna cosa, la mare em demanava de l’u al deu quant mal tenia. Jo pràcticament sempre li responia cinc, perquè no sabia realment quant mal em feia. Després la mare em deia que havia de ser valent. El pare deia que era millor no ficar tiretes, perquè si la ferida li tocava l’aire se’m curaria més ràpid. Per això després anava al parc a jugar a la pilota, ens passàvem la pilota d’un costat a l’altre, i ens divertíem tant que el temps passava volant. En tornar a casa la mare ens preparava el sopar per recuperar l’energia. L’endemà ja no em feia gens de mal.