Dia: 27 de gener de 2017

Caroline Herbin-Morèze_1ère PRO GA Lycée Comte de Foix

I si tot ja fos escrit? I si fos obvi que no havíem de tornar a veure’ns, a riure i a dir-nos tot el que ens dèiem? No et mentiré, et trobo moltíssim a faltar, a tu, i a les teves ximpleries. Em feies sentir única i especial quan estàvem junts; els riures, les nits parlant i també les enganxades, això tampoc no ho oblido, tot i que no duraven gens. Penso que el temps ho cura tot, però com podria curar això si eres tu qui em curaves de tot? Sí, amb tu m’oblidava de tot i no m’hauria importat passar la resta de la meva vida al teu costat, perquè amb tu ho tenia tot. Però la vida és així, ens treu la gent que més estimem. T’estimo.

Maria Garcia Lopes_1ère Pro. GA Lycée Comte de Foix

Em dic Noa Pal i vaig néixer un dia sense importància d’un any sense glòria. I si tot fos una casualitat? Creus que tot estava escrit? Vaig tenir la sort de néixer en una família de la qual no podia queixar-me, si no fos pel fet que no coneixia el meu pare, fins un dia que per fi…  ha aparegut. Ara que per fi ja sé qui ets, pare, no vull que marxis. Vull que et quedis aquí amb mi, al meu costat, recolzant-me en totes les meves decisions. Ara que ja tinc algú més per escoltar-me, per mirar-me i per aconsellar-me, no vull que tornis a anar-te’n. Ara que per fi estem junts, pare, ara que per fi ens coneixem, no vull pas que tornis a marxar.