Caroline Herbin-Morèze_1ère PRO GA Lycée Comte de Foix
I si tot ja fos escrit? I si fos obvi que no havíem de tornar a veure’ns, a riure i a dir-nos tot el que ens dèiem? No et mentiré, et trobo moltíssim a faltar, a tu, i a les teves ximpleries. Em feies sentir única i especial quan estàvem junts; els riures, les nits parlant i també les enganxades, això tampoc no ho oblido, tot i que no duraven gens. Penso que el temps ho cura tot, però com podria curar això si eres tu qui em curaves de tot? Sí, amb tu m’oblidava de tot i no m’hauria importat passar la resta de la meva vida al teu costat, perquè amb tu ho tenia tot. Però la vida és així, ens treu la gent que més estimem. T’estimo.