Unes vacances amb un final trist

JULIANA SILVA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
L’any passat vam tenir les vacances de maig i els meus pares i jo vam anar a la platja a Salou a un hotel al qual anem tots els anys a passar les vacances perquè la meva mare havia anat a fer el camí de Fàtima i quan va arribar vam anar-hi per descansar una mica. Ens ho vam passar bé. Quan vam arribar vaig sentir-me una mica estranya, com una sensació que alguna cosa havia passat, però havia pensat que era alguna cosa normal, motivada pel cansament, i vaig anar a dormir. Al matí, a les 5.30 hores, va sonar el telèfon de casa dient que el meu avi havia mort. Vam haver d’anar cap a Portugal. Me’n recordo com si fos avui.

Un parell de crosses

SALMA RAGUIG_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
Un matí em vaig tornar a llevar del llit, com tots els altres dies després d’aquell accident. Per culpa del maleït accident van haver d’enguixar-me la cama i vivia amb un parell de crosses que per avançar còmodament havia d’agafar, una a cada mà i balancejar-me endavant. Per anar a l’escola m’havia de llevar mitja hora abans. Els meus pares no tenien gaire temps per ocupar-se de mi, llavors no podien portar-me a l’escola ni venir-me a buscar. Els meus oncles i tietes vivien en una altra ciutat bastant llunyana i els meus avis ja no hi eren. Tot i el meu handicap, lluitava perquè res m’impedís avançar cap a l’objectiu.