Dia: 26 de novembre de 2017

Toni Tenreiro_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

No. Casa meva no és com les altres. No és com les que surten a les pel·lícules, en què hi ha nens plorant i un munt de gent que entra i surt. Tampoc és com les perfectes cases, totes netes, endreçades i  amb pares perfectes i somrients. Sincerament, no sé ben bé què passa perquè hi soc poc. Estic a fora, a l’escola o amb els amics. Quan torno sempre hi trobo alguna sorpresa o novetat. I a la nit, el veí que no para de fer obres i la velleta de sota posant les telenovel·les amb volum màxim. Un infern, vaja! La meva germana que tampoc ajuda, cridant tot el dia i plorant, i els meus pares treballant o anant a sopar. No és la casa ideal.

Ana Cruz_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu país és un gran petit país, que rep el nom d’Andorra, envoltat de muntanyes al bell mig dels Pirineus. Té set parròquies i totes comparteixen la mateixa cultura, una llengua, una bandera, un himne. Però no hem d’oblidar que encara que compartim la mateixa cultura i que visquem en el mateix país, Andor­ra no està només composta d’andor­rans, sinó que també de molts immigrants i fills d’immigrants, com jo mateixa, que també ens sentim andor­rans. Tots junts formem el mateix país. Un país de muntanya que acull esdeveniments esportius: competicions d’esquí, ultratrails, campionats de pàdel… entre altres. Un gran petit país.