Dia: 5 de desembre de 2017

Lorena Gómez Martos_3r C Col·legi Maria Moliner
Als anys cinquanta, en una casa als afores de la ciutat, vivia una família: uns pares i la seva filla petita que es deia Anabelle. El pare es dedicava a fabricar nines de porcellana, i a la seva filla li encantaven. Ella tenia llavors uns deu anys.
Un dia, quan tornaven a casa tot passejant des del poble, de cop i volta, sense gairebé temps per parpellejar, a l’Anabelle, li va caure la seva nina a la carretera, es va ajupir lentament a recollir-la i en un sospir un camió que passava a tota velocitat per allí se la va emportar per davant. Desolador, trist. No quedava res, ni tan sols llàgrimes, només sang suficient per embolicar-la.

Dani Ramos Cunha_3r C Col·legi Maria Moliner
Una tarda d’estiu, la Fabiana va anar a comprar carn i va conèixer en Hamza, amb qui va estar xerrant i van decidir anar a voltar per les piràmides. Quan eren a l’última, es van apropar i la van tocar, llavors es va obrir una porta i van quedar atrapats dins de la piràmide. Van caminar i van sentir sorolls, s’hi van acostar. Van trobar un senyor ben vestit amb un maletí, era una màfia d’òrgans. Llavors la Fabiana va empal·lidir i abans que pogués reaccionar el Hamza l’havia agafat del coll i amb un mocador la va adormir. Quan la Fabiana es va despertar va veure en Hamza, vestit de metge, i li va dir: els teus òrgans valdran milions.