Anna Besolí_3r C COL·LEGI ANNA M. JANER
Et fas gran i has de marxar. No saps a on. Tens por. És l’hora. No hi ha temps per a comiats. Ja no hi ets. Un record melancòlic et ve a la ment, no l’oblides i plores sense llàgrimes. Tot ha passat però tu encara tens por. Els veus. Tristos, abraçats i enyorats. T’entristeix. Sents una veu. La reconeixes. I la seva calidesa et recita uns versos que s’aturen a dins de les teves oïdes amb dolça veu tremolosa que saps que vol plorar. T’alegra sentir aquella veu coneguda i propera un cop més. Et reconforta i t’enforteix saber que t’acompanyarà en tot moment. Saps que és l’hora. T’aixeques i prens el camí que encara no saps on et durà.