Jessica Brás Martins_3r A Col·legi Maria Moliner
Era al bosc. Tot estava en silenci i tenia por perquè era de nit. Estava assegut sobre una pedra i llavors la vaig veure. Tenia els ulls com dues perles d’or que em miraven fixament, aquell musell allargat d’on sobresortien aquells ullals, aquell pelatge blanc com la neu que no tenia ni una taca. Era una lloba preciosa. Va acostar-se a mi i vaig tenir por que m’ataqués. Amb el seu musell em va fer una suau carícia a la galta. La vaig intentar acariciar i es va asseure al meu costat. Ja no tenia por si estava amb ella. No em volia fer mal. I llavors ho vaig saber. Tot havia estat un somni després del qual, com sempre, em despertava.