Dia: 17 de desembre de 2017

Òscar Fité _3ème E Lycée Comte de Foix
L’estiu passat estava anant en bici en un poblet espanyol, quan de sobte, un nen petit de cinc anys va passar-me pel davant i jo anava molt ràpid. Vaig intentar esquivar-lo, vaig frenar i vaig girar el manillar. Tot seguit vaig saltar de la bici per sobre del manillar i vaig caure al ter­ra. No sentia cap mal. Vaig aixecar-me, vaig arreglar els frens i vaig tornar cap a casa. Entrant, vaig cridar a la meva mare però no hi era. Vaig començar a buscar-la per tot arreu, m’estava marejant i em vaig agafar a un pilar. Aleshores, miraculosament, ella va entrar. Es va espantar molt al veure’m tantes ferides.

Carles Soler_3ème E Lycée Comte de Foix
Un dia l’àvia es va trobar malament. A poc a poc l’àvia va empitjorar, amb l’avi vam decidir de portar-la a l’hospital, els metges van deduir que a l’àvia li quedaven uns mesos de vida per passar a casa. A poc a poc va anant empitjorant, prenia la medicació i els dies passaven com un dia sense pa. A l’avi veure-la així no li agradava gens i es preocupava més. La portaven sovint als metges i pronosticaven notícies cada cop més tristes. Li donaven un pronòstic de vida molt reduït. L’avi es preocupava més per ella, parlant amb ella van decidir de fer l’últim salt. I van fer el salt des del balcó, una baixada ràpida però definitiva cap al cel.