Harold Ramos Bonilla_3r B Col·legi Maria Moliner
Et miro des de la llunyania amb ganes d’abraçar-te, tocar els teus cabells suaus i sedosos però la por no em deixa moure. Cada cop que parlo amb tu dic moltes rucades, em poso nerviós, m’amaro de suor, penso en tu, però tu no em mi. La meva ment em diu que t’oblidi, que serà millor per a mi. El meu cor, però, em diu que és perfecta, que no l’oblidi, que ella és la indicada. No tinc ganes de res. No menjo, ni dormo, ni jugo amb els meus amics, tampoc tinc ganes de sortir al carrer. No tinc res a fer. Tots el dies em semblen dolents si no hi ets tu. Podria dir que l’Amor és una malaltia, podria dir que estic malalt de tu.