Dia: 5 de gener de 2018

Inês Quintela Gil_3r E EA 2a Ensenyança Encamp
Burles i més burles…
Tots els dies igual, per què? Per pensar diferent als altres? Per vestir-me diferent que la resta? No diuen que tots som diferents? Llavors, per què es riuen de mi i fan de la meva vida un infern si jo no els molesto?
Mira la rara aquella… (diuen unes noies, rient-se).
Rara jo? (Penso).
Veieu, tots es burlen de mi o em miren diferent, com si fos… Un… Un bitxo estrany. Però la veritat és que tant me fa, no canviaré per uns simples comentaris, i ningú hauria de canviar pel que diu la gent.

Christina Heuvel_3r E EA 2a Ensenyança Encamp
Despertar-se amb ulls espantats, amb sang al cos i terror a la cara. No és com em vull despertar. Amb un cor que no para de fer soroll. Amb una ment que no para de pensar i pensar. No és com vull viure jo. Amb un pes a sobre del meu cos, massa per a una persona sola, i amb una paraula. Tot para. La paraula que pot ajudar a veure el món, descriure les meravelles que poden fer-te feliç, que pot allu-nyar-te del món on vius. La paraula que m’ha despertat. La paraula. Escriu.