Dia: 6 de gener de 2018

Bea Robinat Cuiñas_3r Col·legi Sagrada Família
Toca l’alarma, em desperto, estic desconcertada, miro el rellotge i són les vuit del matí, no entenc res del que està passant, tinc molta son, l’alarma segueix sonant, m’aixeco, no puc incorporar-me, estic molt cansada, torno al llit i m’adormo, l’alarma torna a tocar, ara és un quart de nou, no entenc res, encenc el llum, m’aixeco, tinc molt fred, obro cortines i veig que està plovent, estic confosa perquè no sé què està passant, vaig a la cuina i miro el calendari, no pot ser, és 9 de setembre, em quedo parada, l’estiu s’ha acabat, el món em cau a sobre, m’adono que comença la rutina d’estudiar, aixecar-te d’hora, anar-te’n a dormir aviat, comencen els dies freds, en els quals no pots anar a la platja, en els quals l’estiu s’ha acabat i tot es queda en un record.

Marc Sistach_3r Col·legi Sagrada Família
Una vegada vaig veure que, en un lloc deshabitat de la civilització, hi havia una tribu d’indígenes que veia la llum com una cosa sagrada, i per a qualsevol pregunta que tenien utilitzaven la llum com a resposta, llavors em vaig ficar en els seus llocs: de sobte, va aparèixer una llum petita però forta, i aquesta es va anant engrandint fins que va arribar al punt de tenir suficient llum per a modificar-la físicament. Es va centrar gran part de la llum en un punt, i dins hi havia dos tipus de llum, una es guiava per les primeres emocions que sentia i l’altra es guiava per la lògica. Després aquella llum va continuar engrandint-se fins a fer altres punts, cada punt ajudava que la llum s’engrandís. Després de quasi un any la llum va deixar d’expandir-se.