Córrer amb llibertat

Martí Ballester Pons_3r B EA 2a ENSENYANÇA ordino

El rellotge sona amb un to agut, miro l’hora i alço el cap, i sento ràfegues de vent sec i gelat a la cara. Al notar aquella sensació m’apujo la cremallera, em poso la caputxa i començo el meu camí́. Començo trotant amb passes de curta distà̀ncia que a poc a poc s’il·luminen amb la llum del matí. Al cap d’una estona les meves pulsacions s’acceleren i els meus muscles es fan dè̀bils a causa de l’esforç. Paro un segon, inspiro l’aire amb força i el deixo anar a poc a poc, així repetides vegades. Mentrestant, em poso els auriculars, agafo el mòbil i poso música. En aquell mateix moment sé que res no em pot parar.

Un matí normal

Adrià Bausili Bujaldón_3r B EA 2a ENSENYANÇA ordino

Em vaig despertar amb “moltes” ganes d’anar al col·legi i vaig sortir del llit. Tenia moltes ganes de saciar l’ímpetu d’esmorzar. Em vaig dirigir cap a les escales i, adormit, vaig baixar. A l’entrar a la cuina, vaig obrir l’armari on hi ha els cereals, també vaig obrir la nevera i vaig agafar la llet, però com que no ho podia posar tot a taula, vaig agafar un bol i vaig ficar les coses a dins i vaig menjar. Després em vaig dirigir cap a l’habitació i em vaig vestir. Quan vaig acabar, vaig baixar les escales, em vaig posar les sabates, la jaqueta i la motxilla i amb les mateixes ganes que quan m’havia despertat me’n vaig anar.