Aquelles nits

Elsa Elrington Samaniego_3r A Col·legi Anna Maria Janer
Trobo a faltar aquelles nits en què mirava dins l’armari o sota el llit, per assegurar-me que no hi hagués cap monstre. Les nits en què la por que tenia en apagar el llum es convertia en l’ombra dels arbres que es reflectia dins l’habitació. Les nits en què m’amagava sota la meva manta protectora de pors. Les nits en què cridava la mare perquè amb la seva veu calmada em llegís un conte que màgicament em fes dormir. En despertar-me cada dematí, tots els monstres de la nit desapareixien fins a l’acabament del dia, quan de nou em retrobava amb tots els meus enemics. Un dia es van acomiadar, i, des de llavors, ja no els he vist. Enlloc.